dimecres, 8 de febrer de 2006

Valorar els valors que tenim



A la reunió es va parlar molt i bé de molts valors. També hi van sortir frases molt interessants, com aquestes:
"El reto de tu autonomía lo conseguiràs con motivación y autoestima.

L’esforç comenta amb el teu comprimís: amb tu i el teu entorn; et dóna independència. Tingues una actitud positiva i veuràs els resultats.

Amb autoestima, superació i satisfacció, es pot arribar a la felicitat i la independencia.

Con voluntad y deseo de conseguir formarse uno mismo y obtener resultados, para lograr superarse día a día.

El esfuerzo significa un reto: Para llegar a este reto necesitamos de una motivación ordenada dentro de unas normas que nos ayuden a la superación a través del compromiso. Todo ello nos va a llevar a conseguir una autoestima que nos ayudará a conseguir ser en la felicidad."

I quines paraules que van sortir...


Reto
Motivación
Normas
Compromiso
Autoestima
Felicidad

Ara hi podeu comentar tot allò que trobeu convenient, el blog és vostre. I nostre. I per a ells i elles, oi? Per a ells i elles hi som i estem també, no?
(CLIQUEU A COMMENTS PER A PARTICIPAR...)

3 comentaris:

Pani ha dit...

Bé, ja que em vaig perdre la trobada (i vosaltres us vau estalviar les meves intervencions), vaig a compensar (torturar) trencant el gel i essent el primer en comentar.
Del que he pogut llegir i saber hi ha una paraula que m'ha cridat l'atenció per sobre les altres. I no per ser més important, sinó per creure-la estranya en els nostres dies. Es parlar molt d'autoestima, de felicitat, de motivació... però hi ha un concepte que em sembla una mica marginat de l'escenari quotidià (ara, ara el dic): compromís. Sí, m'ha agradat trobar aquesta paraula entre les que vàreu tractar, destacar o compartir dimarts passat. Penso que és una paraula que arrossega d'altres. El compromís implica responsabilitat. La responsabilitat significa voluntat. La voluntat (i no tot en aquest ordre) condueix a l'esforç. I l'esforç, acompanyat o no de motivació, obre les portes a aconseguir una autoestima que permet gaudir millor de tot allò que anem aconseguint. Què pot valorem el que res costa (encara que ho desitgem molt), i com estimem i guardem allò que ha significat temps, dedicació o una mica de patiment (sense caure en masoquismes...).
A l'escola potser faltaria trobar en els alumnes una mica més de dosi d'esforç. Sí, és molt maco fer tot amb una forta motivació, i saber a curt termini per què ho fem... Però no sempre és possible, ni tampoc ha de ser així. El valor d'esforçar-se, de saber esperar, de la gratuïtat pacient... Tot plegat ajuda també a augmentar l'autoestima, a saber-se capaç de caminar alguns metres sense necessitat de les crosses ("muletas") del resultat immediat o d'algú que ens acompanyi contínuament... Cal ajudar a créixer, però també cal deixar (i exigir) que es creixi.

Ana ha dit...

Jordi;
Jo volia comentar-te que els nostres pares i mares van fer un gran ESFORÇ per redactar el resultat final i donar-te'l a tu!!

Pani ha dit...

Ana (res personal, senyores i senyors pares, no us espanteu):
Jo volia comentar-te, malgrat el contingut del meu comentari, que estic segur que el gran ESFORÇ que van fer, el van fer molt a gust per la bona motivació realitzada per la Lourdes i per tu (es prega confirmació d'alguna mare o pare i perquè això no es converteixi en un tête a tête, hahaha).