dijous, 19 de febrer de 2009

Tu... ja m'entens?

Aquesta pregunta alguna vegada se l'ha pogut fer l'adolescent que tenim a casa. I també nosaltres amb ell o ella, és clar...
La lectura inicial que ens proporcionava el document del FEAC ha propiciat les primeres intervencions i hem estat parlant sobre com ens comunicàvem amb els nostres fills i filles. Hem recordat que la majoria de la comunicació es fonamenta en gestos (50%) i en el to de veu (40% aproximadament) que en paraules (menys d'un 10 %). Si es tracta de parlar amb un adolescent, almenys per experiència, crec que les paraules encara ocupen menys espai de comunicació. Quanta saliva arribem a malbaratar, almenys si aquesta és meva i qui escolta és el meu fill... -no és pessimisme, estic descrivint els rotllos que li arribo a clavar sense resultat: hauré de triar millor el que dic i quan ho dic...-.
Hem començat per un video del conegut Mr. Bean que ens ha fet riure, ha comunicat, parlant ben poc...

Després ja hem començat a parlar sobre allò que podria facilitar la comunicació amb el nostre fill o filla. Hem comentat conceptes com l'empatia, la capacitat d'entendre a l'altra i actuar en conseqUència. Aqueslt vídeo, que no vam poder veure, il·lustra molt bé l'empatia que té aquesta nena per algú que ha de tornar...

Un altre concepte interessant, i en ell ens vam quedar, va ser el de l'assertivitat. L'assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se'n culpables. Així ho recull Manel Güell en el seu llibre "Per què he dit blanc si volia dir negre" (Ed. Graó), i ho podem veure ressumit en aquesta pàgina d'en Joan M. Cruz, força interessant.
Tanmateix, hem fet una pràctica pujant al metro i veient que podíem respondre a qui s'asseu al costat sobre un tros del faldó de l'abric que portem. Podem ser passius, agressius o (val la pena) assertius.
Finalment hem començat a veure aquest video i a traslladar les seves situacions de passivitat i agressivitat a la nostra vida familiar.
I Déu n'hi do com han sorgit diverses idees en els grups que hem fet.
Bé, gràcies a tots de part de la Lourdes i meva. Com sempre, ha estat un plaer.
Ara, si hi voleu dir la vostra... endavant i gràcies!

1 comentari:

Pani ha dit...

El video de MR. Bean és en versió original. Ha estat eliminat l'enllaç on sortia doblat, si algú el troba que ho comuniqui per aquí.
Gràcies (s'entén força bé!).