dijous, 3 de novembre de 2011

8 de novembre: ens retrobem

Aquest proper dimarts 8 de novembre ens retrobarem de nou. Realment enguany les expectatives són més altes que mai, doncs els nombre de persones inscrites ha superat les 300. Bé, el realisme i la experiència ens fa pensar que el nombre final de participants no serà aquest, si bé la il·lusió i també l'experiència ens apropa a creure que igualment, més enllà del nombre, tot plegat valdrà la pena.
Valdrà la pena, sí. I sobretot per aquests nens i nens, nois i noies que tenim a l'escola i que volem seguir educant amb vosaltres perquè als Salesians d'Horta estem convençuts que Família i Escola, tots eduquem. Per això és bo que algunes vegades ens trobem per compartir inquietuds, idees, esperances i millores. Sí, mestres, mares i pares també podem créixer i aprendre junts: res millor perquè aquestes persones que estimem ho segueixin fent.
Gràcies per la confiança, gràcies per ser-hi.
I per obrar boca, un vídeo per a veure fins i tot amb els petits per a recordar que tots tenim el mateix temps, només que uns el dediquem a unes coses i uns altres a unes altres. També hi ha gent que el dedica als altres: sovint responen al nom de mares, pares i mestres.


I per a qui tingui un fills o filles més grans, a més de l'anterior, val la pena escoltar aquest discurs que no arriba a un quart d'hora però sí a una vida sencera. Steve Jacobs ens recorda que potser no sempre sabem perquè fem algunes coses (com per exemple estudiar), però després el temps ens agraeix haver-les fet...


I afegim finalment un video recent en una acció contra la fam on hi intervenen uns nens i nenes que ens han d'animar avui de cara al futur i ens recorden què farem avui: compartir


Bon FEAC a tothom i, de nou, gràcies per ser-hi!


10 comentaris:

miryam ha dit...

Jordi, els dos vídeos són impressionants!

Pani ha dit...

Realment valen la pena, oi?

miriam ha dit...

i tant, que valen la pena!! Un l'he utilitzat per ensenyar-ho en un curs que estic fent i els ha encantat!

Pani ha dit...

Sovint aquest videos es fan bons quan, com és el teu cas, s'utilitzen bé. No dubteu a compartir-ne en aqueat mateix espai.

Núria ha dit...

Si algú vol saber que és la superació, el vídeo d’en Emmanuel Kelly per the X Factor 2 és un bon exemple. Superació i amor de mare, mai millor dit. La dedicació d’aquesta mare, l’amor que professa al seus dos fills sense límits són sens dubte el motor que ha fet que siguin les persones que són. Sense paraules.
I,… em fa pensar en tot allò que em preocupa moltes vegades sense cap mena d’importància, els fills, la feina, un factura més per pagar, … tonteries al cap i a la fi.
Gràcies per aquests vídeos i per fer que m'aturi encara que sigui un dia, unes hores, en relativitzar els problemes o millor dit "molèsties" i, deixar de pensar que sóc el melic del món. Si ells poden jo també.

Pani ha dit...

Efectivament Núria, aturar-se un moment, mirar, escoltar i sentir els altres ens pot ajudar a relativitzar i fins i tot apreciar més el que tenim, ni que siguin problemes...
I com dius, si altres poden tal com ho tenen... de què ens podem queixar altres?

Laura ha dit...

M'ha encantat, i realment, el vídeo d'Emmanuel Kelly dóna molt que pensar. Què fàcil és estimar i què difícil ho fem de vegades. I quina lliçó ens dóna aquesta família. Preciós!

Pani ha dit...

Sí Laura, i que bé també tenir la capacitat de saber apreciar-ho. I que important que també la tinguin els nostres fills i filles. quan les mares i pares teniu la teniu, com és el cas, elles i ells surten guanyant, doncs la poden aprendre (a vegades simplement compartint uns minuts veient un video com aquest, oi?).

Berta ha dit...

Estic contenta que el teu blog torni a actualitzar-se. Al Vedruna de Terrassa aquest curs hem aparcat la FEAC, costava molt que vinguessin els pares. Però et continuaré seguint. Gràcies!

Pani ha dit...

Berta, això va com va, ja saps. No obstant una alegria que hi segueixis activa (no sé si ens veurem avui al lliurament de Premis FEAC a l'escola Vedruna de Gràcia).
Amb mestres entusiastes com tu costa creure que no hi vinguin pares, o més aviat han de tenir molt bones altres opcions per no fer-ho. Tanmateix, segur que ho reprendreu, aviat i mentre seguim en contacte. De fet, veure't virtualment per aquí ja és una manera i espero que es repeteixi, doncs el blog és nostre: teu, meu i de tothom que vulgui compartir l'educació, que d'això es tracta.
Una abraçada
PD I la possibilitat de col·laborar interescoles famílies i mestres de forma virtual?