dimarts, 29 d’abril de 2014

Viure sense por

Avui, de diferents maneres, tots els grups del FEAC hem parlat de la por. La por a no ser estimat, a no tenir èxit, a no ser acceptat.
Les tres són molt humanes i tan naturals com socials.
En un dels grups hem vist aquest video que ben segur no ens ha deixat indiferents. Després de veure'l, hom es planteja que algunes pors, ens les podem estalviar, doncs l'èxit ens envolta en les persones que estimem i ens estimen i accepten com som, i això, també hem d'aprendre a acceptar-ho i aprendre-ho. Costa a vegades obrir els ulls a la felicitat que ens envolta, fins i tot en les situacions difícils.
Tot és possible, com ha dit en Jano, amb esforç, voluntat, ajuda i amor.
Bona setmana. Sense por.

2 comentaris:

Marcela Mejias Lanzilotta ha dit...

Creo que el miedo es parte del todo: acción y efecto, somos socialmente inseguros porque asi funciona la estrategia de competir, el miedo es un efecto de la acción colectiva, todos somos responsables y por lo tanto supongo que el cambio de actitud es una necesidad, dejar de etiquetar, dejar de suponer, y comenzar a conocer más al de al lado, tomarnos el tiempo en descubrir quienes somos y hacia donde vamos, porque si no los primeros en sentir miedo, inseguridad serán nuestros hijos (somos sus ejemplos).
Es importante preguntarnos que sentido tienen para nosotros "riqueza", "exito", "reto",porque son conceptos de significado general, pero debemos personalizar lo y eso es uno de los tantos cambios de actitud frente al miedo.

Jordi Panisello ha dit...

Marcela, continuaría el teu escrit sense por de canviar una sola coma. Les estratègies que suggereixes quan parles de " dejar de etiquetar, dejar de suponer, y comenzar a conocer más al de al lado, tomarnos el tiempo en descubrir quienes somos y hacia donde vamos" em semblen ja per anar treballant durant tot un any, un any que donaría bons resultats, segur.
I tant que les mares i pares sou el principal exemple per als nostres alumnes, els vostres fills i filles. Una responsabilitat buscada i de la que n'hem de ser conscients. Sense angoixes ni temor a equivocar-nos, doncs tal com veuran que rectifiquem, reaccionem o ens aixequem quan caiem, ells aprendran a fer també a la seva manera.
Socialment paraules com "riqueza", "èxit" i "repte" están, si em permets, prostituïdes sobretot pels mitjans de comunicación i la publicitat. Uns i altres, mitjans i publicitat, fan la seva feina, i sovint val la pena. El que passa és que amb aquestes tres paraules envíen missatges equívocs que poden portar al desànim, la frustració o al fracàs (és a dir: no intentar-ho).
l'èxit és intrínsec a intentar-ho i fer-ho bé a aconseguir-ho. I la riqueza dels nostres fills i filles no és lluny, la tenen dins i al voltant, sobretot a casa, com també a l'escola i en els amics, però ajudar-los a valorar-se, a saber el que valen de veritat, i aprendre a compartir amb els altres tot allò de bo que tenen... és el repte. La resta, objectius que ja aniran assolin.
Gràcies per fer-me pensar i per compartir-ho amb els qui ho vulguin llegir.
Ens veiem al proper FEAC, dimarts 3 de juny.