dimarts, 29 de maig de 2018

Les amistats... perilloses?

No.

Només començar ja volem rebaixar l'angoixa que a vegades provoquen dins la família el tema de les amistats del nostre fill o filla. No importa que tingui 3, 8, 13 o 16 anys...  sovint aquestes amistats passen el cedàs o el filtre d'una família que vol saber que el seu estimat tresor es relaciona bé i de forma sana. Tenir amics i amigues no és només important, és necessari i per sort, pràcticament inevitable. 




Al llarg de la nostra vida sabem que són 4 els agents socialitzadors que influiran enormement en allò que pensem, triem, estimem i, en definitiva, som. El primer és la família, sens dubte un pilar fonamental i confiable. El segon, arriba aviat, és l'escola, igualment fonamental i en ella confiem el que més estimem. El tercer i quart element ja se surten d'aquest marc de confiança total, doncs podem afirmar, sens dubte, que són molt més heterogenis i passen molts menys filtres abans de ser on són: les amistats i els mitjans de comunicació. 

Certament que es diu sovint que qui té una bona amistat té un tresor. I des de casa i des de l'escola aprenem tots a fer bones amistats, més o menys llargues en el temps, però  a ben segur intenses. A vegades les rebaixem amb altres noms com companys o companyes, o col·legues de joc o del cole... però els tratem com a veritables amistats durant temps...

Avui dia, ben aviat, gràcies a l'ús de les noves tecnologies, podem fer amistat amb persones que potser mai arribarem a veure ni a tenir al costat, però que igualment poden influir-nos tant o més que una d'aquelles companyies d'escola. Cal educar també davant d'aquesta realitat. Sense pors, però també sense dubtar en acompanyar el nostre estimat tresor en el seu camí cap a l'edat adulta perquè poc a poc esdevingui una persona autònoma, amb criteri i amb bones amistats.

Fàcil? Gens. Camins? Molts. On? Per exemple aquest proper dimarts, als Salesians d'Horta, a la darrera sessió FEAC que farem per tancar aquest curs escolar.
Hi esteu convidades totes les persones que ens llegiu i que, per què no, potser ens farem persones amigues i tot...

Nota: i les amistats no són perilloses, perquè si són perilloses és que no eren amistats: cap persona amiga et vol cap mal si de veritat ho és. Encara que amb algunes ens hi deixem quasi la pell, com li passa a aquesta cigonya...

Butlletí FEAC núm. 88 secundària

L'amistat, un tresor, per Sophia Blasco Castell, assessora i coach.
Qüestionari d'amistat, interessant test, si més no, divertit.




dilluns, 5 de febrer de 2018

El meu fill menja de tot

No, "El meu fill menja de tot", o "La meva filla menja de tot", no són en cap cas el títol d'una novel·la de ciència ficció. Hi ha notícies que en algun lloc, encara a determinar, hi ha nens i nenes, nois i noies, que mengen de tot i a tot arreu. No importa si són a casa, de visita, a l'escola, de cap de setmana o de vacances: es mengen tot el que hi ha al plat, els hi agradi més o menys.

Si el vostre fill o filla forma part d'aquesta ficció, i és tota una realitat... no dubteu a venir a la reunió d'aquest dimarts o a escriure en aquest bloc per a compartir el secret del vostre èxit.
Si el vostre fill o filla no s'identifica amb aquest rol, si busqueu estratègies, pistes, alternatives... o si realment sou persones convençudes que l'alimentació és fonamental, i més quan estem creixent, tampoc dubteu a venir: tenim un bon menú a compartir amb tots vosaltres. 

Una bona alimentació és la millor medecina. La frase no és gaire nova, de fet és d'un filòsof anomenat Hipòcrates (460-370 aC). Tot i que el nom del filòsof ha derivat en un substantiu pervers, és de notar el seu encert pel que fa a defensar que una bona alimentació és la millor medecina que podem prendre, i la que pot afavorir tenir una "mens sana i corpore sano".


En Francesc Torralba, pare de l'escola i del que hem gaudit en més d'una ocasió d'alguna de les seves coferències, ens dóna algunes indicacions per tal de viure la vida amb equilibri i sentit. 
  • "Vivim molt pendents del que diran els altres, i això és una forma d'alienació i de subjugació. Ens auto limitem les conductes i els missatges verbals, pensant molt quina rebuda tindran. I això porta censures. Ho veig fins i tot a l'àmbit universitari: quan una persona té un criteri que no és habitual, si no té audàcia, tendeix a amagar-se. Llavors, la minoria i la singularitat es dissolen. En podríem dir l'esclavitud del políticament correcte. És una presó i fa que busquem molt l'acceptació, el reconeixement i la veneració dels altres. Estem pendents d'encaixar en un patró. En el fons, preferim pertànyer al ramat, ser reconeguts, tenir l'escalfor i saber que som algú per als altres, que no apostar pel camí de la llibertat i de l'autenticitat, que sovint és solitari." (Font)
Hi ha qui afirma que som el que mengem. Potser podríem afegir que, si no vigilem, acabarem menjant-nos tot allò de bo que som. I no és poc.

Parlarem d'alimentació, d'hàbits, d'educació, de nosaltres, d'elles i d'ells: no serà poc.

Bon profit.








dimarts, 16 de gener de 2018

Esperant el nou butlletí i... Bon Any Nou!

A l'espera del nou butlletí FEAC esperem confirmar aviat la nova data de reunió que s'havia de fer la setmana vinent, dimarts 23 de gener. Desitgem en breu fer-vos-ho saber i excuseu les molèsties.

Tanmateix no trigarem gaire, doncs de temes a parlar en tenim i ganes de trobar-nos de nou també.