2006

7 de novembre de 2006
MALS ROTLLOS A LA PARELLA 

Avui, a la primera trobada FEAC d'aquest any, hem tractat el tema de la parella a les edats dels nostres fills i filles.

Després de llegir un cas introductori hem compartit el perfil que pensàvem que ells i elles busquen a la seva parella. Després l'hem comparat amb les respostes d'uns nois i noies de 2n d'ESO a un Institut de Madrid. La veritat és que no han estat molt diferents de les nostres respostes, tot i que algunes realment sí que ens han cridat una mica l'atenció. Unes per molt atrevides i altres potser per massa sinceres...

A continuació hem recordat que les seves respostes són fruit dels agents socialitzadors que actuen sobre qualsevol de nosaltres des de ben petits: la família, l'escola, el grup d'iguals i els mitjans de comunicació. Ja hem vist que tots influeixen en els nostres fills i filles, com en nosaltres. I poden fer-ho, tots, en un sentit o un altre.

Finalment ens hem centrat en aquell agent des del que, com a pares, podem dir i sobretot fer la nostra. I hem recordat que moltes de les coses que esperàvem tenir en la nostra parella, molts comportaments, tenien a veure, en un sentit o altre, amb el que vam veure i viure amb els nostres propis pares i mares. I això ens ha fet caure que, tots i totes nosaltres, per als nostres fills, també som amb el que fem i el que no fem, un model d'allò que buscaran en la seva parella.

Per moltes campanyes que facin els mitjans, per molt que en parlem a l'escola, per moltes coses que escoltin a companys i companyes, els mals rotllos i les males relacions que puguin les podem començar a prevenir avui, quan la majoria dels nostres fills i filles encara no saben massa bé la parella que volen trobar. Com ens va passar a tots nosaltres, un dia trobaran algú, i segur que aquest algú tindrà part o molt d'allò que buscaven, però és ara feina nostra, i des de fa temps, ensenyar-los que el respecte, l'amor i la il·lusió de compartir uns dies, setmanes, mesos, anys o, per què no, tota una vida...

_________________________________________________________________________________

2 de febrer de 2006
VALORAR ELS VALORS QUE TENIM

A la reunió es va parlar molt i bé de molts valors. També hi van sortir frases molt interessants, com aquestes:

"El reto de tu autonomía lo conseguiràs con motivación y autoestima.

L’esforç comenta amb el teu comprimís: amb tu i el teu entorn; et dóna independència. Tingues una actitud positiva i veuràs els resultats.

Amb autoestima, superació i satisfacció, es pot arribar a la felicitat i la independencia.

Con voluntad y deseo de conseguir formarse uno mismo y obtener resultados, para lograr superarse día a día.

El esfuerzo significa un reto: Para llegar a este reto necesitamos de una motivación ordenada dentro de unas normas que nos ayuden a la superación a través del compromiso. Todo ello nos va a llevar a conseguir una autoestima que nos ayudará a conseguir ser en la felicidad."

I quines paraules que van sortir...

Reto

Motivación

Normas

Compromiso

Autoestima

Felicidad

Ara hi podeu comentar tot allò que trobeu convenient, el blog és vostre. I nostre. I per a ells i elles, oi? Per a ells i elles hi som i estem també, no?

(CLIQUEU A COMMENTS PER A PARTICIPAR...)

________________________________________________________________________________

8 de decembre de 2006
DIVERSITAT: RESPECTAR LA PERSONA

Avui hem estat parlant de diversitat, d'immigrants, de respecte... La veritat és que recordo força intervencions i força idees que fan pensar molt... "Mi hijo ha respetado siempre las diferencias entre las personas, y ya de pequeño, cuando preguntaba, le respondíamos para que aprendiera a actuar en ese sentido" -boníssima l'anècdota Mª Soledad del teu fill quan tenia 7 anys i aquell senyor "diferent" amb qui us vau creuar pel carrer...
"No hem d'acceptar com a bo i positiu tot el que bé de fora per la simple raó de venir de fora", efectivament, cal tenir criteri i, vingui, arribi o ja hi sigui, aplicar els valors de respecte, dignitat i convivència que ens poden fer, a totes i tots, més humans per viure en pau.

"A tot arreu hi ha de tot", i tant, i tant, i quina sort, oi? Sinó podríem pensar que uns som els bons i els altres els dolents, oi?

"No conèixer els costums de la gent on has arribat dificulta les coses", tan com no conèixer les de la gent que arriba. La generositat ben entesa, comença amb l'altre.

Els qui arriben poden aprendre de nosaltres, tan com nosaltres d'ells pel que fa a urbanitat, respecte a la mare i el pare, autonomía des de petits -ser més independents-, solidaritat amb els que tenim al costat, senzillesa, valorar allò que som i tenim, ser més afectius -per això en acabar el FEAC ens acabarem donant petons tots i totes al pas que anem, temps al temps... hahaha!-. I també hem vist que la diversitat cultural que estem vivint ens ha aportat també una oferta molt enriquidora de restaurants, balls, música, roba, botigues -avui he après també una nova paralula que no sé si escriuré bé: badulakes, botigues d'alimentació pakistanís...-. Fins i tot hem parlat de Bolywood i el cinema indi, on per cert una emigrant catalana sembla que hi està triomfant!

I naturalment, repetim, a tot arreu hi ha de tot. Però com també deia algú, pensem que molts dels que arriben, sigui com sigui, són els afortunats de poder haver fugit, com aquests emigrants de la foto, un grup d'espanyols camí de l'exili l'any 1939 buscant un futur millor. Tot va dependre de qui es van trobar en terra estranya.
Altres arriben ara a terra estranya, que sempre puguin dir que van tenir la sort de trobar-se amb nosaltres...

Bé, i per animar-vos a escriure, que tots sabem que aquest cop més d'una i més d'un ho farà, us acabaré amb una darrera reflexió que feiem ja al final, en forma de resum. Els nostres fills i filles es fixen més en el que fem, que en el que diem. I més en el que diem quan no parlem amb ells, que en els sermons que els hi fem... Les nostres expressions, opinions, gestos, mirades... són els titulars del seu futur. Creuen molt en nosaltres, molt més del que sembla i moltíssim més del que mai reconeixeran. Per això cal que controlem els nostres prejudicis, perquè elles i ells no se'n formin més dels ja a hores d'ara ja tenen i tindran. Clar que, a vegades, només la forma de dir les coses, i de tan reperir-ho, acaba creant aquest prejudici.

Un exemple: si cada vegada que parlem d'immigrants, normalment lloem els avantatges que ens comporta tenir gent d'altres cultures que ara conviu amb nosaltres, i fa que tots plegats millorem, totes i tots... fantàstic. Però si quan parlem d'immigrants normalment és per males notícies... clar, al final, diversitat=problemes i uniformitat=seguretat -i aquí ja em salto el tema de l'autoestima que hem comentat-. I és que els mitjans de comunicació, a vegades, no ajuden gaire, oi?

Si cliqueu sobre la foto anireu al diari per a poder llegir la portada millor. En lletres petites, sobre la capçalera del diari, hi posa la següent cita: "Quien considera que los buenos estranjeros no son estranjeros en su patria engrandece su nación". Com a mi això de la patria, la que sigui, em provoca alèrgia -sóc català per accident i estic orgullós de tenir 6500 milions de compatriotres, em sentiria orgullós d'haver nascut on fos...-.

A més, jo no sóc capaç de jutjar que vol dir ser un bon estranger... Per als del titular suposo que qui deixa que l'explotem sense contracte en una feina indigne que ens negaríem a fer, no es queixa, ni fa cap delicte, ja és un bon estranger. O no?

Perquè qui l'està explotant i enriquint-se, qui li està pagant -o no- una misèria, a l'explotador el podem expulsar? O potser com ha nascut aquí...?

Bé, no em feu cas. És tard, i només volia, puntualment, acabar de provocar... Tot i que aquest últim punt m'havien aconsellat no tractar-lo. Ah, és terrible... la realitat. Us espero... llegir. Gràcies.