dimarts, 29 de maig de 2018

Les amistats... perilloses?

No.

Només començar ja volem rebaixar l'angoixa que a vegades provoquen dins la família el tema de les amistats del nostre fill o filla. No importa que tingui 3, 8, 13 o 16 anys...  sovint aquestes amistats passen el cedàs o el filtre d'una família que vol saber que el seu estimat tresor es relaciona bé i de forma sana. Tenir amics i amigues no és només important, és necessari i per sort, pràcticament inevitable. 




Al llarg de la nostra vida sabem que són 4 els agents socialitzadors que influiran enormement en allò que pensem, triem, estimem i, en definitiva, som. El primer és la família, sens dubte un pilar fonamental i confiable. El segon, arriba aviat, és l'escola, igualment fonamental i en ella confiem el que més estimem. El tercer i quart element ja se surten d'aquest marc de confiança total, doncs podem afirmar, sens dubte, que són molt més heterogenis i passen molts menys filtres abans de ser on són: les amistats i els mitjans de comunicació. 

Certament que es diu sovint que qui té una bona amistat té un tresor. I des de casa i des de l'escola aprenem tots a fer bones amistats, més o menys llargues en el temps, però  a ben segur intenses. A vegades les rebaixem amb altres noms com companys o companyes, o col·legues de joc o del cole... però els tratem com a veritables amistats durant temps...

Avui dia, ben aviat, gràcies a l'ús de les noves tecnologies, podem fer amistat amb persones que potser mai arribarem a veure ni a tenir al costat, però que igualment poden influir-nos tant o més que una d'aquelles companyies d'escola. Cal educar també davant d'aquesta realitat. Sense pors, però també sense dubtar en acompanyar el nostre estimat tresor en el seu camí cap a l'edat adulta perquè poc a poc esdevingui una persona autònoma, amb criteri i amb bones amistats.

Fàcil? Gens. Camins? Molts. On? Per exemple aquest proper dimarts, als Salesians d'Horta, a la darrera sessió FEAC que farem per tancar aquest curs escolar.
Hi esteu convidades totes les persones que ens llegiu i que, per què no, potser ens farem persones amigues i tot...

Nota: i les amistats no són perilloses, perquè si són perilloses és que no eren amistats: cap persona amiga et vol cap mal si de veritat ho és. Encara que amb algunes ens hi deixem quasi la pell, com li passa a aquesta cigonya...

Butlletí FEAC núm. 88 secundària

L'amistat, un tresor, per Sophia Blasco Castell, assessora i coach.
Qüestionari d'amistat, interessant test, si més no, divertit.




dilluns, 5 de febrer de 2018

El meu fill menja de tot

No, "El meu fill menja de tot", o "La meva filla menja de tot", no són en cap cas el títol d'una novel·la de ciència ficció. Hi ha notícies que en algun lloc, encara a determinar, hi ha nens i nenes, nois i noies, que mengen de tot i a tot arreu. No importa si són a casa, de visita, a l'escola, de cap de setmana o de vacances: es mengen tot el que hi ha al plat, els hi agradi més o menys.

Si el vostre fill o filla forma part d'aquesta ficció, i és tota una realitat... no dubteu a venir a la reunió d'aquest dimarts o a escriure en aquest bloc per a compartir el secret del vostre èxit.
Si el vostre fill o filla no s'identifica amb aquest rol, si busqueu estratègies, pistes, alternatives... o si realment sou persones convençudes que l'alimentació és fonamental, i més quan estem creixent, tampoc dubteu a venir: tenim un bon menú a compartir amb tots vosaltres. 

Una bona alimentació és la millor medecina. La frase no és gaire nova, de fet és d'un filòsof anomenat Hipòcrates (460-370 aC). Tot i que el nom del filòsof ha derivat en un substantiu pervers, és de notar el seu encert pel que fa a defensar que una bona alimentació és la millor medecina que podem prendre, i la que pot afavorir tenir una "mens sana i corpore sano".


En Francesc Torralba, pare de l'escola i del que hem gaudit en més d'una ocasió d'alguna de les seves coferències, ens dóna algunes indicacions per tal de viure la vida amb equilibri i sentit. 
  • "Vivim molt pendents del que diran els altres, i això és una forma d'alienació i de subjugació. Ens auto limitem les conductes i els missatges verbals, pensant molt quina rebuda tindran. I això porta censures. Ho veig fins i tot a l'àmbit universitari: quan una persona té un criteri que no és habitual, si no té audàcia, tendeix a amagar-se. Llavors, la minoria i la singularitat es dissolen. En podríem dir l'esclavitud del políticament correcte. És una presó i fa que busquem molt l'acceptació, el reconeixement i la veneració dels altres. Estem pendents d'encaixar en un patró. En el fons, preferim pertànyer al ramat, ser reconeguts, tenir l'escalfor i saber que som algú per als altres, que no apostar pel camí de la llibertat i de l'autenticitat, que sovint és solitari." (Font)
Hi ha qui afirma que som el que mengem. Potser podríem afegir que, si no vigilem, acabarem menjant-nos tot allò de bo que som. I no és poc.

Parlarem d'alimentació, d'hàbits, d'educació, de nosaltres, d'elles i d'ells: no serà poc.

Bon profit.








dimarts, 16 de gener de 2018

Esperant el nou butlletí i... Bon Any Nou!

A l'espera del nou butlletí FEAC esperem confirmar aviat la nova data de reunió que s'havia de fer la setmana vinent, dimarts 23 de gener. Desitgem en breu fer-vos-ho saber i excuseu les molèsties.

Tanmateix no trigarem gaire, doncs de temes a parlar en tenim i ganes de trobar-nos de nou també.

dijous, 16 de novembre de 2017

Eduquem per frustrar?

"A en Joan tenia de tot: mòbil, la Play Station 4, la X-Box, un ipad Pro... Tecnològicament era molt complet. De fet, tot just d'ahir, després d'una bona plorera, va aconseguir la reserva per a la nova consola que sortirà aquest Nadal. No es pot ser més feliç. I sobretot, cal cuidar que aquesta felicitat no es trenqui amb aquesta paraula que els pares d'en Joan no gosaven pronunciar. Aquesta paraula frustrava a en Joan. I els seus pares no volien frustrar el seu fill, i menys als 7 anys."

Bé, aturem aquesta història de por. De por... a no dir la paraula, molt curteta ella, però que sembla que la família d'en Joan no s'atrevia a dir. Efectivament, la paraula era... no.

A la propera trobada FEAC reflexionarem sobre consumisme, reflexionarem sobre la frustració. De fet, la Natàlia Quintana ha realitzat aquest expressiu (sinó terrorífic) cartell que ben segur no deixarà indiferent ningú.

La frustració està relacionada amb les expectatives. Les expectatives no són sinó esperances. Les esperances van lligades a desitjos i a somnis. Somiar és bo. Viure la realitat... necessari.

En parlarem aquest proper dimarts en aquest FEAC obert a tothom que vulgui venir (sigui o no de a família salesiana d'Horta), us hi esperem (i ens "consumeix" l'espera).

Butlletí FEAC núm. 85 Educació infantil
Butlletí FEAC núm. 85 Educació primària
Butlletí FEAC núm. 85 Educació secundària
Butlletí FEAC núm. 85 Créixer en la Fe

Algunes vies per a educar a superar la frustració en un@ fill@ (i algun@ adult@...):
1.       Aprendre dels fracasos per a no veure’ls com un fet negatiu, sinó una forma de com no s’han de fer les coses (i canviar el que calgui).
2.       Evitar la sobreprotecció i convidar-los a fer les coses ells mateixos, encara que no surtin com nosaltres voldríem.
3.       No cedir al xantatge que significa la ràbia davant la frustració, cal aprendre a gestionar les emocions més positivament.
4.       Aprendre a perseverar i a no rendir-se ni renunciar als seus somnis davant les dificultats.
5.       Parlar amb ells i raonar sobre el seu comportament, acordant i pactant normes que portaran a una autodisciplina.
6.       Ser coherents també amb el nostre exemple davant de les nostres pròpies  frustracions.
7.       No voler donar-li tot allò que nosaltres no vam tenir (i que pel que sembla la frustració encara dura…): no hi ha dues persones iguals, i cap persona pot (ni necesita) tenir-ho tot. Consum responsable.
8.       Obrir-los els ulls al món, i fent-los veure (i viure si és posible) que hi ha altres realitats que ens poden ajudar a valorar i situar la pròpia.
9.       Educar-lo en la responsabilitat i l’empatia: l’esforç propi i la comprensió envers els altres obren els ulls i relativitzen la frustració.
10.   Estimar-los. I que ho sàpiguen, ho notin, ho respirin perquè també aprenguin a estimar els altres. A estimar s’aprèn estimant (per sobre de les coses materials). No té preu.



Bibliografia:

Audio:

dimarts, 17 d’octubre de 2017

El món virtual d'un@ fill@ el 2017 (i el nostre!)

Avui a la primera trobada FEAC del curs hem parlat, tal com havíem anunciat del món d'un@ fill@ el 2017, un món on les Tecnologies de la Comunicació i la Informació (TIC), i més específicament les xarxes socials, hi són molt presents. 

Clar que el món que volíem descriure no és només d'un@ fill@ nostr@. També és el nostre món.

Fent servir la gamificació, hem triat aquest kahoot. Per molts, la majoria, ha estat el primer kahoot que feien. No serà l'últim. A través d'aquesta eina hem reflexionat força sobre les diferents xarxes socials, la seva indicidència, el seu ús, la seva presència. 


Hem pogut també veure algunes pistes sobre com educar aquest@ fill@ i també la part que ens correspon a nosaltres com a escola i, sobretot, com a família.

Aprofitant l'avinentesa hem vist com cal fer servir els sentits que cal en cada moment (si cal escoltar, no fem cas al que veiem per exemple: "mireu a la dreta", "mireu a l'esquerra"...). També hem parlat de la necessitat de ser honestos, i fins i tot de veure que ensenyant a un@ fill@ podem aprendre i millorar nosaltr@s mateix@s.

Molt interessants han estat totes les intervencions de mares (majoria habitual) i pares (presència menor però constant i també igualment molt valuosa). Són aquestes reflexions les que donen vida i sentit al que pretenem des del FEAC: establir ponts de comunicació, confiança i aprenentatge entre les persones que estimem els vostres fills i filles, els nostres alumnes.

Hi ha més per dir i ho podeu comentar: opinions, crítiques, idees, suggeriments... Seran tots benvinguts. Seran tots FEAC. Ens hem allargat més del que pensàvem amb el tema, esperem que hagi valgut la pena.

Moltes gràcies, un cop més. Hi confiem, és mutu. Sense por, amb informació.

dimarts, 10 d’octubre de 2017

Nou curs, noves il·lusions, noves tecnologies en família


Un any més comencem el curs FEAC. Enguany treballa en Aprenentatge basat en Projectes, noves tecnologies com el Kahoot, l'Edpuzzle, l'Edmodo, el Classroom... fer la Flipped Classroom... quin mareig, oi?

Bé, algunes potser ja són conegudes, altres menys, altres gens. En realitat es tracta de seguir educant, transmenten valors, amb nous mètodes que sembla que s'apropen més als nens i nenes, noies i nois, que tenim a l'escola: els vostres fills i filles.

Però no tot és la tecnologia, seguirem parlant, potser tot utilitzant-la de vells temes que torner i de nous de sorgeixen. Seguirem reflexionant sobre com l'adolescència no és cal malaltia, però la podem començar a treballar, amb bons hàbits, des del parvulari. I veurem la importància del cicle mitjà, la dificultat del cicle inicial i la importància del cicle superior per arribar a fer una ESO on, sobretot, l'alumne, la noia o el noi que tenim a l'escola, sigui capaç de desenvolupar al màxim les seves capacitats i la seva responsabilitat. Equilibri en moviment, l'educació ho té.

Bon FEAC 2017-2018!!!


Butlletins de les diferents etapes:
Butlletí educació infantil número 84
Butlletí educació primària número 84
Butlletí educació secundària número 84
Butlletí créixer en la fe número 84

dijous, 25 de maig de 2017

10.000 visites

Aquest dimarts 23 de maig, vigília de Maria Auxiliadora, vam fer la darrera reunió FEAC d'enguany als Salesians d'Horta. Satisfets amb la participació de les assistents (hi havia un sol pare a banda dels conductors masculins). Molt d'agrair els seu interès, seguiment i intervencions: són la riquesa del FEAC.
Vam començar reflexionant sobre què observem, com observem, què veiem, què no veiem. Allò que observem (a casa, a la feina, amb els fills o filles, amb la parella) té molt a veure amb el que busquem, i busquem allò que creiem que trobarem. Vam reflexionar a partir d'un parell de videos que passem a compartir.
Realment llegir els subtítols pot fer baixar l'atenció, però admetem que mirem el que creiem que hem de mirar...
Un cop passem per aquesta experiència comencem a obrir una mica la ment. Bé, potser només una mica. Temps al temps...

A continuació vam començar una dinàmica en tres parts que ens va fer reflexionar sobre l'escola, el que ens suggeria com a simple paraula, el que hi pensàvem després de fer-ne un petit judici que veure-ho més avall i finalment el que demanàvem per a les nostres filles i fills.

Per finalitzar, i com recomanem sovint des del FEAC, una mica de visualització, de reflexió... I tal com vam comentar... què ens vam dir fa uns anys i valdria la penar recordar per, potser, recuperar-ho i recordar moltes de les coses bones que tenim com a mares i pares.

Bon final de primavera a tothom, encara que l'estiu sembla que ja ha arribat. I si heu arribat fins aquí també podeu comentar i desitjar també un bon final de curs i una abraçada FEAC a tothom. Why not?
Gràcies i, no deixeu d'observar (i de ser conscients del que observeu en els altres...).

PD: el títol? Per a  persones observadores. Hem superat les 10.000 visites a aquest blog. Gràcies i felicitats compartides!!!