mensaje

Actualitzat 7-11-18 # 2a Trobada - Dimarts, 27 de novembre de 2018

diumenge, 11 de novembre de 2018

La paciència demana oxigen: respirem



Rebaixar l'estress, fer les coses amb temps, tenir perspectiva, mindfullness... són algunes accions que ens poden ajudar a educar els nostres fills i filles. Tanmateix, hi ha una constant: la paciència, la mare de la ciència.

Es pot comprar la paciència? Potser sí, però no amb diners.

No cal cridar... parlarem


Respirarem.


Butlletí número 90 Educació Infantil
Butlletí número 90 Educació Primària
Butlletí múmero 90 Educació Secundària
Butlletí número 90 Créixer en la Fe



dimecres, 17 d’octubre de 2018

Gràcies, gràcies, gràcies


      De vegades les coses no surten com pensem. De vegades les coses, simplement, no surten. De vegades, però, surten fins i tot quan no ho pensem (i això és difícil, perquè les paraules creen...). Ahir, dimarts 16 d'octubre de 2018, pensàvem que tot estava en contra perquè les famílies s'acostessin a l'escola per a participar al primer FEAC d'aquest curs. Ara ja és igual quines van ser aquestes causes (que ja sabem com corregir tal com vam explicar), ara simplement, és hora de donar les gràcies.
     Gràcies en primer lloc a totes les mares i pares que, malgrat ahir no van venir, ens han estat animant amb la seva presència durant tots aquests anys. Són molts anys de presència que ens han enriquit mútuament buscant el benefici de qui tant estimem.
      Gràcies també a les mares i pares que ahir van poder venir malgrat tot perquè, com altres en altres ocasions, van col·laborar amb la seva participació a seguir donant sentit a aquestes hores que passem plegats al llarg de l'any buscant el benefici de qui tant estimem.
      Gràcies a mestres que també, presents, ara absents o bé acabades d'arribar, no deixen d'animar els grups i col·laborar sigui abans, durant o després buscant el benefici de qui tant estimem.
      Sí, no hi ha pissarra on càpiga l'estimació compartida que sentim plegats, cadascú des del seu paper, pels vostres fills i filles, els nostres alumnes.
      I ahir vam parlar d'abraçar, de fer petons, de jugar, de passar temps, d'aprofitar el moment, la circumstància, d'escoltar, de parlar del que volen explicar i, sobretot, de ser-hi, de ser-hi, de ser-hi...
      I vam començar recordant aquelles estones que passàvem amb ells abans de dormir, i vam descobrir que a vegades encara les passem. I vam veure que no hi ha una fórmula bona per a tothom, però que tothom té una fórmula que pot compartir per a que tothom hi reflexioni i aprengui. I, ahir, com és habitual al FEAC, vam aprendre els uns dels altres (encara que no tinguem gos).

      Gràcies, gràcies, gràcies.

      Ens veiem el dia 27 de novembre: no dubteu a venir. Els FEAC dels Salesians d'Horta us espera per fer un CAFÈ de nou.

      Una abraçada (amb permís)


dimarts, 9 d’octubre de 2018

T'estimo, i per això m'educo

Comença un nou curs
                             Compartim novetats
                                            Parlem prou amb els fills/es?




Tres qüestions per a parlar a Infantil, Primària i Secundària. No importa en realitat qui grup parlarà de què, doncs tothom ha començat el curs, hi ha novetats i sens dubte que té moments per parlar amb els fills i filles (Prous moments? Quantitat? Qualitat? En parlarem...).

Anar al FEAC és també una forma d'estimar els nostres fills i filles.

Butlletí 89per a Educació Infantil
Butlletí 89 per a Educació Primària
Butlletí 89 per a Educació Secundària
Butlletí 89 per a Educació en la Fe


dimarts, 29 de maig de 2018

Les amistats... perilloses?

No.

Només començar ja volem rebaixar l'angoixa que a vegades provoquen dins la família el tema de les amistats del nostre fill o filla. No importa que tingui 3, 8, 13 o 16 anys...  sovint aquestes amistats passen el cedàs o el filtre d'una família que vol saber que el seu estimat tresor es relaciona bé i de forma sana. Tenir amics i amigues no és només important, és necessari i per sort, pràcticament inevitable. 




Al llarg de la nostra vida sabem que són 4 els agents socialitzadors que influiran enormement en allò que pensem, triem, estimem i, en definitiva, som. El primer és la família, sens dubte un pilar fonamental i confiable. El segon, arriba aviat, és l'escola, igualment fonamental i en ella confiem el que més estimem. El tercer i quart element ja se surten d'aquest marc de confiança total, doncs podem afirmar, sens dubte, que són molt més heterogenis i passen molts menys filtres abans de ser on són: les amistats i els mitjans de comunicació. 

Certament que es diu sovint que qui té una bona amistat té un tresor. I des de casa i des de l'escola aprenem tots a fer bones amistats, més o menys llargues en el temps, però  a ben segur intenses. A vegades les rebaixem amb altres noms com companys o companyes, o col·legues de joc o del cole... però els tratem com a veritables amistats durant temps...

Avui dia, ben aviat, gràcies a l'ús de les noves tecnologies, podem fer amistat amb persones que potser mai arribarem a veure ni a tenir al costat, però que igualment poden influir-nos tant o més que una d'aquelles companyies d'escola. Cal educar també davant d'aquesta realitat. Sense pors, però també sense dubtar en acompanyar el nostre estimat tresor en el seu camí cap a l'edat adulta perquè poc a poc esdevingui una persona autònoma, amb criteri i amb bones amistats.

Fàcil? Gens. Camins? Molts. On? Per exemple aquest proper dimarts, als Salesians d'Horta, a la darrera sessió FEAC que farem per tancar aquest curs escolar.
Hi esteu convidades totes les persones que ens llegiu i que, per què no, potser ens farem persones amigues i tot...

Nota: i les amistats no són perilloses, perquè si són perilloses és que no eren amistats: cap persona amiga et vol cap mal si de veritat ho és. Encara que amb algunes ens hi deixem quasi la pell, com li passa a aquesta cigonya...

Butlletí FEAC núm. 88 secundària

L'amistat, un tresor, per Sophia Blasco Castell, assessora i coach.
Qüestionari d'amistat, interessant test, si més no, divertit.




dilluns, 5 de febrer de 2018

El meu fill menja de tot

No, "El meu fill menja de tot", o "La meva filla menja de tot", no són en cap cas el títol d'una novel·la de ciència ficció. Hi ha notícies que en algun lloc, encara a determinar, hi ha nens i nenes, nois i noies, que mengen de tot i a tot arreu. No importa si són a casa, de visita, a l'escola, de cap de setmana o de vacances: es mengen tot el que hi ha al plat, els hi agradi més o menys.

Si el vostre fill o filla forma part d'aquesta ficció, i és tota una realitat... no dubteu a venir a la reunió d'aquest dimarts o a escriure en aquest bloc per a compartir el secret del vostre èxit.
Si el vostre fill o filla no s'identifica amb aquest rol, si busqueu estratègies, pistes, alternatives... o si realment sou persones convençudes que l'alimentació és fonamental, i més quan estem creixent, tampoc dubteu a venir: tenim un bon menú a compartir amb tots vosaltres. 

Una bona alimentació és la millor medecina. La frase no és gaire nova, de fet és d'un filòsof anomenat Hipòcrates (460-370 aC). Tot i que el nom del filòsof ha derivat en un substantiu pervers, és de notar el seu encert pel que fa a defensar que una bona alimentació és la millor medecina que podem prendre, i la que pot afavorir tenir una "mens sana i corpore sano".


En Francesc Torralba, pare de l'escola i del que hem gaudit en més d'una ocasió d'alguna de les seves coferències, ens dóna algunes indicacions per tal de viure la vida amb equilibri i sentit. 
  • "Vivim molt pendents del que diran els altres, i això és una forma d'alienació i de subjugació. Ens auto limitem les conductes i els missatges verbals, pensant molt quina rebuda tindran. I això porta censures. Ho veig fins i tot a l'àmbit universitari: quan una persona té un criteri que no és habitual, si no té audàcia, tendeix a amagar-se. Llavors, la minoria i la singularitat es dissolen. En podríem dir l'esclavitud del políticament correcte. És una presó i fa que busquem molt l'acceptació, el reconeixement i la veneració dels altres. Estem pendents d'encaixar en un patró. En el fons, preferim pertànyer al ramat, ser reconeguts, tenir l'escalfor i saber que som algú per als altres, que no apostar pel camí de la llibertat i de l'autenticitat, que sovint és solitari." (Font)
Hi ha qui afirma que som el que mengem. Potser podríem afegir que, si no vigilem, acabarem menjant-nos tot allò de bo que som. I no és poc.

Parlarem d'alimentació, d'hàbits, d'educació, de nosaltres, d'elles i d'ells: no serà poc.

Bon profit.








dimarts, 16 de gener de 2018

Esperant el nou butlletí i... Bon Any Nou!

A l'espera del nou butlletí FEAC esperem confirmar aviat la nova data de reunió que s'havia de fer la setmana vinent, dimarts 23 de gener. Desitgem en breu fer-vos-ho saber i excuseu les molèsties.

Tanmateix no trigarem gaire, doncs de temes a parlar en tenim i ganes de trobar-nos de nou també.

dijous, 16 de novembre de 2017

Eduquem per frustrar?

"A en Joan tenia de tot: mòbil, la Play Station 4, la X-Box, un ipad Pro... Tecnològicament era molt complet. De fet, tot just d'ahir, després d'una bona plorera, va aconseguir la reserva per a la nova consola que sortirà aquest Nadal. No es pot ser més feliç. I sobretot, cal cuidar que aquesta felicitat no es trenqui amb aquesta paraula que els pares d'en Joan no gosaven pronunciar. Aquesta paraula frustrava a en Joan. I els seus pares no volien frustrar el seu fill, i menys als 7 anys."

Bé, aturem aquesta història de por. De por... a no dir la paraula, molt curteta ella, però que sembla que la família d'en Joan no s'atrevia a dir. Efectivament, la paraula era... no.

A la propera trobada FEAC reflexionarem sobre consumisme, reflexionarem sobre la frustració. De fet, la Natàlia Quintana ha realitzat aquest expressiu (sinó terrorífic) cartell que ben segur no deixarà indiferent ningú.

La frustració està relacionada amb les expectatives. Les expectatives no són sinó esperances. Les esperances van lligades a desitjos i a somnis. Somiar és bo. Viure la realitat... necessari.

En parlarem aquest proper dimarts en aquest FEAC obert a tothom que vulgui venir (sigui o no de a família salesiana d'Horta), us hi esperem (i ens "consumeix" l'espera).

Butlletí FEAC núm. 85 Educació infantil
Butlletí FEAC núm. 85 Educació primària
Butlletí FEAC núm. 85 Educació secundària
Butlletí FEAC núm. 85 Créixer en la Fe

Algunes vies per a educar a superar la frustració en un@ fill@ (i algun@ adult@...):
1.       Aprendre dels fracasos per a no veure’ls com un fet negatiu, sinó una forma de com no s’han de fer les coses (i canviar el que calgui).
2.       Evitar la sobreprotecció i convidar-los a fer les coses ells mateixos, encara que no surtin com nosaltres voldríem.
3.       No cedir al xantatge que significa la ràbia davant la frustració, cal aprendre a gestionar les emocions més positivament.
4.       Aprendre a perseverar i a no rendir-se ni renunciar als seus somnis davant les dificultats.
5.       Parlar amb ells i raonar sobre el seu comportament, acordant i pactant normes que portaran a una autodisciplina.
6.       Ser coherents també amb el nostre exemple davant de les nostres pròpies  frustracions.
7.       No voler donar-li tot allò que nosaltres no vam tenir (i que pel que sembla la frustració encara dura…): no hi ha dues persones iguals, i cap persona pot (ni necesita) tenir-ho tot. Consum responsable.
8.       Obrir-los els ulls al món, i fent-los veure (i viure si és posible) que hi ha altres realitats que ens poden ajudar a valorar i situar la pròpia.
9.       Educar-lo en la responsabilitat i l’empatia: l’esforç propi i la comprensió envers els altres obren els ulls i relativitzen la frustració.
10.   Estimar-los. I que ho sàpiguen, ho notin, ho respirin perquè també aprenguin a estimar els altres. A estimar s’aprèn estimant (per sobre de les coses materials). No té preu.



Bibliografia:

Audio: